Dipols, monopols…Antenes

Avui hem dedicat la classe a explicar les diferents menes d’antenes més bàsiques que podem utilitzar per sistemes de radiofreqüència. Hem vist els diferents impediments tecnològics plantejant sempre les parts més pràctiques a l’hora d’escollir una antena o l’altre, hem arribat a parlar sobre el tipus de ciment que hem de posar a la base d’un monopol.

M’ha agradat aquesta visió pràctica ja que així ens n’adonem que la complexitat d’una instalació de telecomunicacions comença per plantejar les ecuacions de Maxwell però acaba però acaba posant uns tensors perquè una ventada no se’ns emporti tota la instal·lació!

Després de la classe però m’ha quedat el dubte de com funcionen els anomenats reflectors que incorporen les antenes més directives, suposo que en les següents classes aprofundirem en aquestes antenes!

Radioreceptors

El primer dia de presentació m’ha semblat molt bé, ja que hem pogut adonar-nos de tots els coneixements que necessitarem si volem ser bons en el camp de la RF. I a més hem vist que les coses que estudiarem són útils i vigents, cosa que sempre és interessant a l’hora d’afrontar una nova matèria d’estudi.

Per acabar l’entrada m’agradaria plantejar la pregunta de com poden les ones de RF enviades a l’espai llunyà rebotar i tornar a un punt tant petit com és la terra amb total precisió.

Estudio cualitativo

La classe de avui ha estat dedicada a profunditzar sobre el comportament dels circuits. Com ja sabíem hem vist que la sortida d’un circuit serà sempre una func´ó de xarxa multiplicada per la tensió a l’alimentació. Hem vist que aquesta respossta es pot escriure com a ssuma de uns termes lligats a la funció de xarxa i uns altres relacionats amb la tensió d’alimetació, els primes seran els que anomenarem Resposta pròpia ja que la forma d’aquests termes no depén de l’alimentació. Els altres termes son la resposta forçada per l’alimentació.

Si nosaltres representem en el diagrama pols-zeros els pols asociats a la funció de xarxa podem predir de forma fácil quin serà el comportament del nostre circuit. Aixó es degut a que com més aprop del eix jw estigui la part real dels pols del semipla esquerra, podrem veure que triga més en atenuar-se la resposta pròpia. Si estan al semiplà dret voldrá dir que la resposta própia del circuit no només no desapareix al cap del temps si no que a més augmenta la seva amplitud. FInalment si els pols estan situats sobre el eix jw veiem que la resposta propia es mantindrà constant al pas del temps.

També hem vist que la sortida del circuit serà una constant per la entrada quan els circuits siguin purament resistius o bé en casos molt especials on els pols de H(s) coincideixn amb els seus zeros.

Vist tot aixó podem fer una clasificació a nivell qualitatiu dels circuits, aquesta la dividim en dos apartats:  circuits estables i circuits inestables. Els primers son aquells que tenen tots els pols de la seva H(s) al semiplà esquerra i que per tant atenuaràn la seva resposta propia al cap d’un temps, aquest periòde de transició s’anomenara régim transitori. Sabem que si un circuit no compta amb elements que modelats corresponguin a una font controlada de tensió segur que serán estables.

L’altre tipus de circuit son els Inestables que són aquells en que el recim transitori es prolonga indefinidament cosa que comporta que per una excitació molt petita si deixem pasar una mica de temps tindrem una sortida exageradament gran.

Finalment cal definir com trobar la duració del regim transitori en els circuits estables. Considerarem que si un circuit te diversos pols agafarem com a temps que triga en desapareixer la resposta pròpia el temps que trigui el pol més aprop del eix jw (recordar que estaran sempre al semipla esquerra) i calcularem el temps que aquest triga en atenuar-se. Considerarem que l’atenuació es produirà transcorregut un temps de tres vegades tao, essent tao la inversa del terme que multiplica t en la exponencial.

Finalement hem vist diversos exemples.

Laplace II

la classe d’avui ha consistit en segui treballant sobre la transformada de laplace i començar a analitzar circuits utilitzant aquest métode.

Com ja és habitual hem començat la classe repasant tots els conceptes que havien aparegut a la classe aterior per tal de  solidificar els fonaments del tema. Seguidament hem passat a veure una de les propietats de la transformada de laplace que ens diu que la dervada de la transformada es sF(s)-f(0). Propietat que el professor troba molt útil alhora d’analitzar circuits.

Seguidament hem passat a veure com es comporten els circuits que analitzarem i hem vist que les relacions entre tensions i corrent que es complien en els circuits resistius es seguiran complint si transformem per laplace el corrent i la tensió .

En els elemeents inductius la relacio no es la mateixa que quan no transfomrem el circuit ja que ens apareix  la dericvada del corrent que al transformar-la per laplace canvia tal i com hem vist per la propietat anteriorment esmentada.Hem vist que l’inductor en el circuit transformat de laplace es comportarà com un element resistiu.

En els elements condensadors apareixerà la derivada de la tensió i alhora de transformar ens canviarà la expressió degut també a la propietat de la derivada de la transformada. Hem vist que el condensador en el circuit transformat de laplace es comportarà com un element resistiu.

Sabent aixó hem passat a analitzar diversos circuits ja coneguts alimentats amb senyals de totes les menes i utilitzant el métode de la transformada cosa que ens ha permés coneixer el comportament dels circuits estudiants anteriorment durant tot l’interval de temps i no només en el régim permanent com feiem fins ara. Hem vist que en les expresions de Vo de la majoria de circuits que analitzavem ens apareixien dos trermes un dels cuals és despreciable quan passa una mica de temps (el terme del regim transitori) i l’altre perdura al llarg del temps.

A més hem vist que el terme del régim transitori te sempre una forma molt similar quan variem la alimentació en un mateix circuit i per tant direm que aquest terme es el segell de cada circuit.

Laplace

Hoy el professor nos ha empezado a introducir el método para estudiar el régimen transitorio de los circuitos, hasta ahora habiamos supuesto que todos los circuitos estudiados se envontraban en su régimen permanentee.

La primera herramienta para abordar este tipo de análisi es la transformada de laplace, un método matemático que nos permite resolver sistemas de ecuadiones diferenciales con mayor facilidad. La teoria referente a la transformada la habíamos hecho en clase de ecuaciones diferenciales y no ha supuesto nada nuevo para mi, hemos visto distintas transformadas que nos vale la pena recordar por su continua aparición en el analisi de circuitos. Seguidamente hemos visto que las funciones que obtienes transformando por laplace son un cociente de polinomios que tal como hacíamos con la función de transferencia podemos representar en un diagrama polos-ceros.

Suiguiendo el camino lógico seguidamente el profesor nos ha explicado como buscar que función corresponde a una transformada existente, es decir antitransformadas. Este procedimiento tambíen era conocido para mi gracias a las clases de edos.