Hem començat la classe repasant el desenvolupament en serie de fourier i veient un exemple en el qual excitavem un circuit de pas baix amb una tensió amb forma de dent de serra, hem buscat el seu aspectre d’amplitud i el d’argument i hem concluit l’exemple.
Seguidament el professor ens ha explicat diverses consideracions que cal tenir en compte alhora de calcular la potencia miitja subministrada a un bipol. Hem vist que el que cal fer primer de tot es simplificar el nostre circuit (que aplicara la potencia) per fer-ho utilitzem el metode de thevenin, si es lineal, si no ho hes utilitzem primer el circuit transformat fasorial i després apliquem thevenin. També hem de convertir el bipol on volem veure la potencia en una impedancia equivalent per tal de simplificar-nos els càlculs.
Un cop tenim el circuit el més senzill possible pasem a mirar que ha de passar en el nostre circuit per tal que el bipol dissipi la máxima poténcia, desenvolupant diverses expresions arribem a la conclusió que per tal que la potència dissipada sigui máxima la impedància equivalent del bipol ha de ser igual a la impedància equivalent de thevenin. Veiem una série d’exemples per tal de clarificar els conceptes.
Seguidament el professor ens explica dos casos que són interesants de recordar com son un circuit RL i un circuit RC que alimenten a un dipol. Veiem que per tal que la impedancia del bipol sigui igual a la del circuit veiem que es interesant connectar amb certs elements el circuit amb el bipol.
Veiem algunes coses que ens poden ser útils com per exemple saber que si nosaltres conectem en série un condensador i un inductor tals que la seva capacitat i inductancia compleixin que 1=CL(W0)^2 aconseguirem que el circuit LC es comporti com curt-circuit. Si en canvi conectem LC en paralel complint la mateixa equació d’abans veiem que el circut es comportara com un circuit obert.
Per concloure la classe el profesor ens posa una série de circuits senzils perquè li diguem com s’han de connectar per obtenir la máxima potència.
