La classe de avui ha estat dedicada a profunditzar sobre el comportament dels circuits. Com ja sabíem hem vist que la sortida d’un circuit serà sempre una func´ó de xarxa multiplicada per la tensió a l’alimentació. Hem vist que aquesta respossta es pot escriure com a ssuma de uns termes lligats a la funció de xarxa i uns altres relacionats amb la tensió d’alimetació, els primes seran els que anomenarem Resposta pròpia ja que la forma d’aquests termes no depén de l’alimentació. Els altres termes son la resposta forçada per l’alimentació.
Si nosaltres representem en el diagrama pols-zeros els pols asociats a la funció de xarxa podem predir de forma fácil quin serà el comportament del nostre circuit. Aixó es degut a que com més aprop del eix jw estigui la part real dels pols del semipla esquerra, podrem veure que triga més en atenuar-se la resposta pròpia. Si estan al semiplà dret voldrá dir que la resposta própia del circuit no només no desapareix al cap del temps si no que a més augmenta la seva amplitud. FInalment si els pols estan situats sobre el eix jw veiem que la resposta propia es mantindrà constant al pas del temps.
També hem vist que la sortida del circuit serà una constant per la entrada quan els circuits siguin purament resistius o bé en casos molt especials on els pols de H(s) coincideixn amb els seus zeros.
Vist tot aixó podem fer una clasificació a nivell qualitatiu dels circuits, aquesta la dividim en dos apartats: circuits estables i circuits inestables. Els primers son aquells que tenen tots els pols de la seva H(s) al semiplà esquerra i que per tant atenuaràn la seva resposta propia al cap d’un temps, aquest periòde de transició s’anomenara régim transitori. Sabem que si un circuit no compta amb elements que modelats corresponguin a una font controlada de tensió segur que serán estables.
L’altre tipus de circuit son els Inestables que són aquells en que el recim transitori es prolonga indefinidament cosa que comporta que per una excitació molt petita si deixem pasar una mica de temps tindrem una sortida exageradament gran.
Finalment cal definir com trobar la duració del regim transitori en els circuits estables. Considerarem que si un circuit te diversos pols agafarem com a temps que triga en desapareixer la resposta pròpia el temps que trigui el pol més aprop del eix jw (recordar que estaran sempre al semipla esquerra) i calcularem el temps que aquest triga en atenuar-se. Considerarem que l’atenuació es produirà transcorregut un temps de tres vegades tao, essent tao la inversa del terme que multiplica t en la exponencial.
Finalement hem vist diversos exemples.
