Ahir en Rodolfo Chikilikuatre va començar la seva actuació amb més xiulades del commpte ja que hi ha gent a la que li sembla poc seriós que algú tregui la gota d’humor a les siutacuons. Doncs bé en Chikilikuatre i el seu Chiki Chiki van aparèixer quan ja portavem una bona estona veient actuacions de tota mena, però molt repetitives en el fons. Llavors apareix ell amb la seva guitarra de joguina un pentinat amb més laca que cabell i aquella cara de FRIKI…realment impressionant, va aconseguir (primer de tot que jo mires eurovisión) que recordés aquella actuació com la primera en que els espanyols varem tenir la sort de poder-nos riure amb el nostre concursant i no d’ell com ha passat en nombroses ocasions. És tanta la força del Chiki-Chiki com a moda que molt extrany seria que d’aqui uns anys no s’en facin encara referències constants.
Després de la gala un servidor canvia el canal i es planta a tele 5 on en Jordi Gonzàlez presentava un “debat” on els participants no tenien més objectiu que enfonsar a en Rodolfo, doncs jo senyors els i dirè que el Chiki -Chiki ha aconseguit que molta gent d’aquest pais estigués ahir a la nit mirant eurovisión i que si el que els hi passa als senyors de telecinco és que tenen enveja perque una altra cadena ha aconseguit més èxit que ells doncs s’aguanten i si volen ho discuteixen amb algú que els contradigui davant i no com a covards criticant per criticar a uns senyor que s’ho ha “currat” per arribar on ha arribat.
Visca el Frikisme!!
